Damià Roig i Fa (15/05/1907, Tarrés, Lleida – 20/10/2012 al barri de Collblanc (Barcelona). 105 anys i 158 dies.

 

Damià va néixer a Tarrés, a cal Radetxa, al carrer Raval de la Fontanella, en una casa ara desapareguda. Era fill d’una família de pagesos als que la fil·loxera va fer emigrar a França fins al 1920. Allà hi va viure pintant i treballant fins el 1932, que va tornar a establir-se a Catalunya, on va fer algunes exposicions i va vendre els primers quadres. Malauradament la guerra el va arrossegar i va malmetre els seus inicis. Encara que els temps no eren fàcils, va exposar a Tarragona i a Reus al 1942, i va començar a tenir algunes crítiques que li varen ser molt favorables. Entre el 1943 i el 1960, mentre vivia a Santa Coloma de Gramenet, va exposar repetidament a Barcelona a les Sales Velasco, Galeries Cristina i Gaspar, i va participar en diverses exposicions col·lectives. L’any 1960 es va establir a Suïssa, on va seguir pintant fins al 1963, quan va tornar a Santa Coloma de Gramenet. Llavors va treballar durant 6 anys fent les pintures murals de la Parròquia de Sant Andreu del Palomar, amb el pintor Josep Verdaguer. Fou membre fundador de l’acadèmia d’art “Els Coloristes”, grup pictòric colomenc, conjuntament amb Ricard Rex, Antoni Boronat i Sebastià Folch, entre d’altres. Va dedicar-se a l’ensenyament de la pintura i realitzà nombroses exposicions individuals i col·lectives. Els Coloristes és una entitat, amb més de 30 anys d'història, que promou la formació i la difusió de l'art -especialment la pintura i el dibuix- a Santa Coloma de Gramanet. A través de la feina desenvolupada al petit taller de l'entitat del carrer Sant Jeroni i de les seves tradicionals mostres, com la de la Festa Major o la biennal col·lectiva, el grup porta terme una valuosa tasca de difusió i promoció de l’art pictòric i gràfic. Francesc Barris, intel·lectual i amic dels Coloristes, va escriure sobre ell: “El capteniment, la figura, l’aire de Damià Roig, suggereixen un home intel·lectual, fred, reservat, una mica distant. Ben al contrari, si alguna cosa el distingeix, és l’apassionament que posa a les coses. Pinta, escriu poemes, cultiva la música, estudia temes filosòfics i astrològics, i en tot hi posa el mateix delit i la mateixa força. I és, al mateix temps, ponderat en el judici, i sobri com una anacoreta en la seva vida material. Reflexiu, introvertit, és tanmateix franc i obert en el tracte. La seva pintura reflexa fidelment el seu esperit, el seu món interior, les aparents contradiccions del seu caràcter. Artista extraordinàriament honest, no cau mai en fàcils concessions a la galeria. Fa una pintura sòbria en detall, però generosa, abundant en la llum. És un enamorat de la terra i de l’aigua, sobretot la de riu. Les flors, les muntanyes, el paisatge, tot ho veu radiant. Tracta de pintar la natura com la veu a primer cop d’ull, però procurant incorporar a l’obra, el clima i la espiritualitat del model, per tal d’aconseguir-ho, l’observa atentament fins a agermanar-s’hi; cultiva el retrat, l’autoretrat (amb una justesa que demostra el profund coneixement de sí mateix), la natura morta i sobretot el paisatge. Ha fet molts oficis i ha trepitjat moltes terres, nostres i foranies, i de tot arreu on ha anat, de tots els llocs on ha viscut, no hi ha tornat mai de buit; se n’ha emportat la llum incorporada en els seus quadres.” El Damià, de signe Escorpi, va estudiar profundament l’astrologia, portant-la a la pràctica fent centenars de prediccions. Vegetarià convençut, va ésser cuiner a la guerra civil, va viure a França i Suïssa, i va córrer la cursa popular més multitudinària d’Europa els últims 15 anys de la seva vida -la Cursa de El Corte Inglés de Barcelona-. Va haver de retirar-se de l’activitat degut a la seva progressiva ceguera.

Fotografia del pintor


Runes del que fou can Radetxa, casa natal del Damià Roig, actualment en aquest solar hi ha una vivenda, de nova construcció. És situada al carrer Raval de la Fontanella número 5


Torna a Arxiu de Tarrés

Ajuntament Tarrés 2024